divendres, 12 de setembre de 2008

Dia 12... ----> Dia 28!! El final de l'aventura.

Ooopss!!!

Què ha passat aquí!?
Ja hem arribat al final de l'estada a SHANGHAI!??? Però si encara falta el relat de... mooooolts dies!

Però es que no he tingut altra opció!! O us penseu que voldreu quedar i fer una cerveseta amb mi si us explico aquí tot el què he viscut!? :D
Per aquesta raó bàsicament -i també per qüestions de temps- he decidit que tot el que he anat veient els dies restants de l'aventura... doncs que ja us ho explicaré a la cara, així tinc sorpreses reservades per cadascú! :D

I és que d'històries no n'han faltat, anant des del massatge-de-cap-que-va-acabar-sent-massatge-complet, fins a l'estada de l'últim finde a Xi'an (ciutat dels Guerrers de Terracota, però més jugón: hometown dels col·legues xinos), passant per les visites a Hangzhou (mega macro temple + llac jugón) i a Suzhou (venècia xina), pels massatges de peus, per una de les millors nits de disco des de feia molt temps, per un dels millors restaurants de Shanghai, per la borratxera amb l'empresa al migdia a t-2h de l'hora de sortida del vol a Xi'an, per les lluites -literalment- a les càmares secretes dels mercats de falsificacions, pels hàbits de conducció -temerària- fujin amb les joyes Initial D SANTANA, per la meva vida en bicicleta...

Però lo millor: el constant contacte amb la societat xinesa, és a dir, els fujintao. Gràcies a aquest frec a frec us podré explicar què tenen de bo, però sobretot què tenen de dolent, perquè sense cap intenció de ser cabrón -opinió personal fundada-: als xinesos els queda molt, molt, moltíssim per arribar a dominar el món, i si ho fan, això no serà fins d'aquí, mínim, una generació i mitja.


Efectivament gent, la meva aventura s'acaba aquí, i per tant, aquest blog deixa de tenir sentit :(

Moltíssimes gràcies a tots, als que m'heu deixat comentaris i als que no, als que m'heu seguit gairebé cada dia sens falta i als que heu entrat només una vegada, d'aquesta forma no m'he sentit tant "expat" a Shanghai ;)
Però tot i tenir ganes de tornar, de veure'us, i lògicament de menjar un fresc pà amb tomàquet, el que en un principi volia ser un irònic My SWEET Shanghai, s'ha acabat convertint amb un literal: La meva dolça SHANGHAI.




PS: a continuació i a modo de despedida deixo una tira de les fotos més representatives ;)











































PS2: Això és una festa, ha passat lo mateix que divendres passat... aquests fujin no saben beure, de fet no és que no en sapiguin, sinó que beuen com adolescents... ai que no trobo les tecles...


PS3: i finament les bonus tracks:

video

video

video

4 comentaris:

jaume ha dit...

Ooooohhhhhhh....!

Et felicito pels posts, com els del teu germà, currats i amb gran profusió de fotos i vídeos...!

I faig una proposta... no t'agradaria unir tots els posts que tens repartits per no sé quants blogs, en un de sol amb TOT junt? Així no perdries cap post, és com un àlbum de fotos...

Sé que es pot fer (en plan exportar articles i importar des del lloc que vulguis) però no ho he fet mai. Si t'interessa, ja saps!

jaume ha dit...

Per cert... faltes tu per a fer la matança de Texas! Ja diràs quan et va bé, ok?

pepbea ha dit...

Ei Cerni,

Per fi postejo d'una vegada al teu sweet sweet xangai.

Veient aquest últim post em quedo amb els vídeos de la conducció avançant per la dreta. Fenomenal! Alguna vegada s'hauria de fer per aquestes contrades també! Llavors canviaríem la teva regla del: carril dret camions, carril del mig catalans i carril esquerra andorrans! jeje

Apa salut i ja ens veurem per aqui quan tornis!

Hel ha dit...

wwweeeeeeeeeeeeeooooooooooooooo

eii cabron! (lo d cabron ja saps q s am carinyo!!) quan quedem???? q wapo, mas dexplicar l viatge.
Tio tenia un viatge penden alla, pq fins fa poc tenia uns cosins visquen alla y no els he nat a visitar!!
ens veiem no?
bueno un petonas!

borratXINA