divendres, 12 de setembre de 2008

Dia 12... ----> Dia 28!! El final de l'aventura.

Ooopss!!!

Què ha passat aquí!?
Ja hem arribat al final de l'estada a SHANGHAI!??? Però si encara falta el relat de... mooooolts dies!

Però es que no he tingut altra opció!! O us penseu que voldreu quedar i fer una cerveseta amb mi si us explico aquí tot el què he viscut!? :D
Per aquesta raó bàsicament -i també per qüestions de temps- he decidit que tot el que he anat veient els dies restants de l'aventura... doncs que ja us ho explicaré a la cara, així tinc sorpreses reservades per cadascú! :D

I és que d'històries no n'han faltat, anant des del massatge-de-cap-que-va-acabar-sent-massatge-complet, fins a l'estada de l'últim finde a Xi'an (ciutat dels Guerrers de Terracota, però més jugón: hometown dels col·legues xinos), passant per les visites a Hangzhou (mega macro temple + llac jugón) i a Suzhou (venècia xina), pels massatges de peus, per una de les millors nits de disco des de feia molt temps, per un dels millors restaurants de Shanghai, per la borratxera amb l'empresa al migdia a t-2h de l'hora de sortida del vol a Xi'an, per les lluites -literalment- a les càmares secretes dels mercats de falsificacions, pels hàbits de conducció -temerària- fujin amb les joyes Initial D SANTANA, per la meva vida en bicicleta...

Però lo millor: el constant contacte amb la societat xinesa, és a dir, els fujintao. Gràcies a aquest frec a frec us podré explicar què tenen de bo, però sobretot què tenen de dolent, perquè sense cap intenció de ser cabrón -opinió personal fundada-: als xinesos els queda molt, molt, moltíssim per arribar a dominar el món, i si ho fan, això no serà fins d'aquí, mínim, una generació i mitja.


Efectivament gent, la meva aventura s'acaba aquí, i per tant, aquest blog deixa de tenir sentit :(

Moltíssimes gràcies a tots, als que m'heu deixat comentaris i als que no, als que m'heu seguit gairebé cada dia sens falta i als que heu entrat només una vegada, d'aquesta forma no m'he sentit tant "expat" a Shanghai ;)
Però tot i tenir ganes de tornar, de veure'us, i lògicament de menjar un fresc pà amb tomàquet, el que en un principi volia ser un irònic My SWEET Shanghai, s'ha acabat convertint amb un literal: La meva dolça SHANGHAI.




PS: a continuació i a modo de despedida deixo una tira de les fotos més representatives ;)











































PS2: Això és una festa, ha passat lo mateix que divendres passat... aquests fujin no saben beure, de fet no és que no en sapiguin, sinó que beuen com adolescents... ai que no trobo les tecles...


PS3: i finament les bonus tracks:

video

video

video

divendres, 5 de setembre de 2008

Dia 11. Hell yeah, we are hairy and proud of!




Si per l'aventura de les col·leccions pirates tenia poques fotos, per a l'entrada que esteu llegint ara encara en tinc menys, però es que dimarts nit -després de sopar en una terrasssa a l'aire lliure amb infinits fujintaos i demanar els plats senyalant a la nevera de la "barraca"-, vam anar a un dels llocs més obscurs de tota la meva estada a Shanghai: ELS BANYS PÚBLICS.

Però és clar, no eren els banys públics d'una bona zona residencial -és a dir pija-, sinó els d'un barri molt molt brut i xungo (que podeu veure al post del Dia 05 -aquell dia ja vaig veure la masmorra en qüestió, però també el risc que corria aventurant-m'hi tot sol, així que vaig esperar una setmana a tornar-hi acompanyat del mag maño i del bàrbar cerveser-).

En entrar a la masmorra...
podria continuar amb l'analogia a Diablo, però passo perquè no sabré fer-me entendre :)

A l'entrada dels banys hi havia com dos o tres tios en pantalons curts prenent la fresca, amb unes quantes dones l'ofici de les quals era de dubtosa dignitat. Però el fet és que ens vam fer entendre, tot i que un dels fujin es va riure de nosaltres quan li vam "fer en símbols", a petició del mag Cralos, "QUE NO DUÏEM BANYADOR!!" però clar, en aquells banys ningú en duïa!! El païo ens va fer que entressim, ens ho va ensenyar primer, i després altre cop a fora ens va cobrar a l'avança 20 yuans per cap (imaginem que preu turista, però prou legal el tio :).

Un cop a dins va ser molt jugón, i molt menys tenebrós del que ens pensàvem ;)
Tot i que les "instal·lacions" (quatre aixetes, quatre dutxes i una piscina amb l'aigua de color turquesa fosc) eren brutes i antigues, estàvem sols, i vam poder rentar-nos i disfrutar d'un bany rejuveneixedor (aquí entrava la poció lila...) amb les tovalloletes mullades amb aigua freda al cap :D

Als paladins amb poca estona se'ns escalfa el cap, així que jo vaig ser el primer en sortir (també pq m'acabava de menjar un gelat de frigo-xina...). Llavors van començar a arribar fujintaos en pilotes, i els dos companys de quest també es van retirar de la piscina de color turquesa fort: ja estàvem plens de vida i manà, preparats per plantar cara al Butcher, o no.

Els tres ens vam tornar a dutxar i a rentar, ja que aquesta aigua tant blava era també de dubtosa... el que fos, i vam anar cap als vestidors. Allà ja ens esperava altre cop el bonhome que ens havia cobrat l'entrada, però ara amb diferent to (rotllo SHIN;).

Primer va començar quedant-se mirant fixament la meva barba i dient-me que okey amb el polze, després va ser el torn del bàrbar, que tot i lo poc arreglada que duïa la seva, li va dir que també molt bé. Quan va arribar al mag, se'l va mirar malament i no li va dir res (feia pocs dies que s'havia afeitat, el Cralos). Acte seguit van venir les qualificacions. Amb la mà ens feia: primer jo, segon el bàrbar Lluc, i no tercer, sinó el dit petit partit -amb un dit de la mà esquerra- (és a dir en desena posició! ajajja) el Cralos! Llavors ja va saltar la primera xispa de la vara del mag, quan aquest va respondre al Butcher "¡Pero si tu no tienes nada!".

Però és que el Cralos ja venia confós perquè, a mig comptatge de dits del fujintao Butcher, el Cralos li havia senyalat el seu pito confonen la competició de barbes amb competició de tites, i el Butcher li havia fet un "Nooo!!! Com vols que digui això!!" amb el cap -en fujintao no ho hauriem entès, of course...- amb lo que el mag es va quedar una mica tocat...

Total, que quan ens vam haver vestit del tot, el fujin es va posar en modo Inferno, i va començar a oferir-nos massatges sexuals, i tot i veure la nostra negativa, va continuar pressionant-nos i demanant-nos que quant estàvem disposats a pagar... en resum, que ens vam beure una poció d'aquelles que et donen cames, i aprofitant que un altre fujin distreia el Butcher i ens "obria pas", vam marxar de la masmorra amb la quest resolta però sense tenir ni temps d'observar les belles senyores que estaven a la sortida, també prenent la fresca :P

D'aquesta manera només en guardem una fotografia, d'aquesta quest, la qual vam fer a mitja retirada ;)

PS: Okay, ja veieu que no me n'he pogut estar, de fer l'analogia... se siente!

dijous, 4 de setembre de 2008

Dia 10. El manantial de vida de tot freak

Dilluns va ser dia de retorn a la realitat. Els fujintaos van marxar, i jo vaig haver de llevar-me mínimament aviat per anar al curro. El Lluc i el Cralos però van anar de sightseeing, i cap al vespre vam quedar per caminar una mica per Huangpi Lu i sopar junts.

Quan ja estàvem cansats de caminar i cercàvem amb ganes algun restaurant digne (això vol dir que no fés massa mala olor -és broma jaja que ningú s'espanti-) vam topar-nos amb el local que ens va fer retrassar l'àpat nocturn com a mínim una hora.



Primer vam entrar a la botiga en qüestió, i vam veure-hi molts DVDs colocats en poselles i sobre una taula en exposició. Òbviament, crèiem que tot allò eren còpies, però llavors, en fixar-nos'hi de més a prop vam veure que la imprimició i el disseny eren de molt bona qualitat, no com al top manta europeu, amb fotocòpies barates, sinó amb fotomontatges inèdits i amb caixes-col·leccions realment currades.



Arribats a aquest punt no sabiem què creure, i llavors va ser quan vam agafar una caixa d'aquestes i la vam girar, i en llegir el resum de la 6a temporada de 24 vam veure que deia algo de l'estil de: "Andr agent sechrt is nucler bmb when farrr att muntasin in europ fak..."!!!!!!!!!!!!! Un idioma entre el rus i l'anglès, volent ser anglès però quadant-se a mig camí i dient animalades :D

En vam comprobar més i llavors ens vam donar compte de que allí hi havien caixes i col·leccions de DVD inèdites, que mai havíem vist en cap botiga: de directors molt poc coneguts, de dibuixos animats oblidats,... o totes les temporades de les nostres sèries de cada dia en una caixeta on diries que hi cabrien dos DVDs!

Vam demanar el preu, i aquí els vam pillar de manera flagrant: en demanar-lo dues o tres vegades vam veure que et posaven el preu en funció dels DVDs que hi havien a la caixaa!!!
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarghhh!!!
PIRAAAAAATES!!!!
Lo bo era que cada DVD valia 8 yuans, és a dir poc més de 80 cèntims.


IMAGINEU LA FESTA :D

Dia 09. L'arribada dels col·leguis!

Primer de tot: I AM SORRY!!!!

Fa infinits dies que no escric, però això té una explicació lògica, que precisament és dedueix del títol d'aquesta entrada! ;)

Diumenge passat van arribar el súper-Lluc i el súper-Carlos. Després de sortir de Barcelona el dissabte a les 12 del migdia junts, arribaven el diumenge a primeríssima hora del matí a l'aeroport de Pudong de Shanghai (i on em trobaven a mi enganxat a la DS, A LES 8:20 DEL MATÍ!!!!!

El que no sabien era el planning que els hi havia preparat perquè no s'adormissin (durant el dia, i així poder enganxar -o almenys intentar-ho- l'horari de Shanghai):
directes a l'alberg, però només a obrir maletes i... AUTÈNTIC DINAR EN UN XINO AMB ELS AUTÈNTICS COL·LEGUES FUJINTAOS!!! :D







Com veieu les meves fotografies continuen amb la seva característica qualitat (a partir d'ara les que veieu bones seran fetes amb la càmera del Lluc...:(

Com és de suposar, vam deixar al Xue, la Xiao Hei i la Jiao Jiao que triessin ells els plats que creiessin convenients, i ens van sorprendre amb gairebé tots. Aquí podeu veure pollastre bollit (sí, el del caldo, però servit al plat -que per a mi perfecte, m'encanta-) i un dels plats més que estrella, diguem que sorpresa: medusa. (a la primera fotografia d'aquesta entrada es pot veure, al fons de la taula, bambu, i al davant carbassa -dolça-, tal qual)




Després de dinar venia el bajón, o sigui que ens haviem de moure. Vam anar al recinte mercat-pseudo_temple-jardins de Yu Yuan, el del meu Dia 05 i allà vam fer el turista i el ruc ;)














Acabant morts de caminar, tots, i fent la festa en un altre xino corrent abans no passessin pas la cerimònia de clausura dels JJOO per la televisió i els 3 fujin se la perdessin!! ;) (ja veieu lo patriotes que eren al costat del comptador de medalles a una foto de més amunt...)
(aquí hi van haver bastantes sorpreses també: l'arrel de lotus amb arròs ensucrat, la sopa amarga i gelatinosa -però no massa, lo just perquè sembles babes-saliva-, el plat infinit de tofu picant molt, el plat de carn de porc que picava 3 vegades infinit (això és molt), i finalment el plat sorpresa: els OUS-FUJIN-MEGA-XUNGOS (ous "tractats" amb calç o amb te -encara no n'hem tret l'aigua clara-, de manera que de la clara en queda una gelatina transparent i del rovell una massa negra i fastigosa, com si estés podrida)







Ah per cert, va passar lo inevitable:





Van veure l'òbvia semblança del Carlos amb el Harry Potter (els tres n'eren fans fins al moll de l'os :D i les noies deien: "He's soooo cute!"