Dia 08. El Cerni va al SUPERMERCAT

Dissabte va ser un dia memorable. Per vàries coses.

Per una banda, perquè divendres nit vaig conèixer els companys d'habitació -per només 3 nits- xinesos de Xi'an, que estan a Shanghai per comprar roba fashion i fer un curs de publicitat (d'una setmana abans de començar la universitat altre cop).

De l'esquerra a la dreta, són la Jiao Jiao, la Xiao Hei, i el Xué.



El fet és que vam quedar per visitar Shanghai -els quatre junts- dissabte a la tarda, però jo em vaig sobar a l'alberg (fent honor al meu apreci a les marmotes). Total que vaig marxar sol, again, a veure una Pagoda que a priori no feia mala pinta :)

As usual, vaig caminar una estona després de sortir de l'estació de metro de Longcao Lu, trobant-me amb aquest panorama (una rotonda peculiar, els carrers de Shanghai, i una botiga de focs d'artifici! ueeeeh!!!! i més botigues vàries)











Fins trobar-lo, de dia però tancat (!! el que passa per ser marmota:), el tempe i la pagoda, amb monjos budistes pululant per allà al mig ;), però també va valdre la pena.



Al fons a la dreta de la imatge hi havia un monjo dutxan-se (havia de ser discret amb la foto i no vaig apurar massa, per això no es veu massa bé), jiji:



I aquí hi havia el temple:







Amb el bitxo de la Expo 2010 de Shanghai:



I aquí la pagoda:





Amb els dos lleons ;)








Finalment, i com a sorpresa hard-core del dia, al costat hi havia un edifici tipus pseudo-temple, amb restaurants i botigues a l'interior, i una placeta al "cel obert".




En aquesta placeta hi havia nens fent classes de patins en línia, bastant modernillos ells:



(mireu el video fins el final... jajajaja ;) definitivament sóc mala persona.


I el crack del dia va arribar e entrar a les botigues, en concret al supermercat TESCO, aparentment un super normal, però en realitat ple de sorpreses:



- Fujintaos pulint-se els llibres a la secció pertinent:




- "Sólo en Casa" vuitè a la llista d'èxits de pel·lícules (al costat de títols actuals que encara estan a la cartellera Europea):





- Motos elèctriques a 200 euros:




I arribant a la secció del menjar, i per tant als millors:

- Cors, ronyons, pedrers, etc... envasats a discreció:




- Gelatina que agrada infinit als nens petits, a les nenes, i ara a mi:




- Peixeres amb peixos per a escollir, prèviament a que passin pels ganivets + SORPRESA




- SORPRESA 2





PS: extra fotos:

Dia 07. Part 2a, the end of the Quest.

Divendres mateix, un cop van tocar les sis de la tarda ja enfilava cap al metro tot feliç... finalment cap de setmana lliure per poder dormir i... visitar Shanghai de dia! :D

Sense passar per l'alberg, vaig anar a la recerca d'un temple autèntic per a venjar-me de totes les males passades que els aires capitalistes de Shanghai m'havien causat.

Vaig sortir a l'estació de metro de Zhen Ping Lu, i allà ja em vaig perdre -literalment- per carrers foscos i bruts, molt més del que estava acostumat a veure (ja que l'alberg es troba just al costat d'una zona molt comercial, per fer-vos-en una idea vindria a ser com un Portal de l'Àngel de Bcn, però sempre amb la relació d'habitants Bcn:Shanghai -3:20-):



Gran part de culpa de la meva desorientació la va tenir un mercat que em vaig creuar i que no vaig poder aguantar-me de resseguir. Primer de tot era un festival d'olors. N'hi havia infinites: de bones, de dolentes, de fortes, de suaus, i totes eren orgàniques, és a dir, d'aliments (era un mercat de menjar, però on també hi podies comprar plats cuinats (el concepte de plat aquí és relatiu... seria més aviat palets/pinchos o porcions)). Segon, hi veia fruites, verdures, carns i peixos que per una banda m'eren desconeguts i estranys, i per una altra estaven presentats o preparats de maneres que em resultaven inidentificables. Un mercat d'una autèntica ciutat fujintao.
La foto que us penjo a continuació és del final del mercat, i és que el problema que vaig tenir és que degut a l'hora que era, gairebé no hi havia gent caminant pel mercat, i sense comprar res no vaig voler/poder fer fotografies descarades davant la cara dels mateixos comerciants i la seva "fauna" ;)



Però va ser en sortir del mercat quan em vaig donar compte de que m'havia desviat molt del meu camí original, i vaig decidir fer una volta (bastant gran) per no repetir recorregut. Llavors vaig passar per un carrer molt gran amb botigues a banda i banda, Xikang Lu penso que era, i en un punt les botigues es transformaven amb fujintaos al carrer exercint el top manta. Lo graciós va ser quan en un moment, va sortir un fujintao corrent i cridant i tots els altres van agafar les mantes i -en un pliz- van desaparèixer. La causa òbviament era la pol.li al final del carrer, que ja n'havien pillat -almenys alguns-.







Però la volta tant gran que vaig fer va donar els seus fruits. Després de caminar diria que més d'una hora pel carrer infinitament mega gran:



Vaig trobar el meu primer trofeu:



jajajaja. Després vaig passar per un edifici on hi havia molts fujintaos joves i mega guais (vull dir mega mega guais) i si mai no hagués estat a Japó, hauria dit que allò era una disco de varios pisos... però bé, aquest és un tema que si les coses es desenvolupen com és degut, pròximament escriure amb relació al mateix ;)

Just passat aquell edifici vaig trobar el que era el meu trofeu per tant esforç.
Tants dies buscant un temple i finalment el vaig trobar.
Però allò era molt més que un temple, allò era amb el que tot otaku ha somiat tantes vegades.

AQUESTA VA SER LA MEVA GRAN RECOMPENSA:










MWHAHAHAHA

Una cop havent vist l'escola típica asiàtica, ja estava més que satisfet del meu dia, però seguint la meva ruta cap al temple vaig aturar-me a sopar, moolt tard però al lloc encertat!



Allà hi havia una colla de fujins viejos tajas, o sigui que em vaig unir momentàniament a la festa, ja que es l'únic format que hi ha per la pijio (cerveza)!!



I em va arribar la carn de porc: boníssima i per tornar-hi ;)




I finalment vaig resoldre el quest oficialment i legalment!!!!



(però al meu estil, és a dir, a misses dites, sense ningú pel carrer i tot a les fosques, i un pel contentillo ;)




PS: i per fi ja acabo aquest post infinit, amb fotos adicionals i extres de la meva caminata tajilla de retorn cap al metro, la última és amb sorpresa ;) (els actors malos i gayes no els queda altra que reciclar-se al continent asiàtic oooooooooohhhhhhhhh (aquest comentari ha estat dolent?