dilluns, 25 d’agost del 2008

Dia 07. Part 2a, the end of the Quest.

Divendres mateix, un cop van tocar les sis de la tarda ja enfilava cap al metro tot feliç... finalment cap de setmana lliure per poder dormir i... visitar Shanghai de dia! :D

Sense passar per l'alberg, vaig anar a la recerca d'un temple autèntic per a venjar-me de totes les males passades que els aires capitalistes de Shanghai m'havien causat.

Vaig sortir a l'estació de metro de Zhen Ping Lu, i allà ja em vaig perdre -literalment- per carrers foscos i bruts, molt més del que estava acostumat a veure (ja que l'alberg es troba just al costat d'una zona molt comercial, per fer-vos-en una idea vindria a ser com un Portal de l'Àngel de Bcn, però sempre amb la relació d'habitants Bcn:Shanghai -3:20-):



Gran part de culpa de la meva desorientació la va tenir un mercat que em vaig creuar i que no vaig poder aguantar-me de resseguir. Primer de tot era un festival d'olors. N'hi havia infinites: de bones, de dolentes, de fortes, de suaus, i totes eren orgàniques, és a dir, d'aliments (era un mercat de menjar, però on també hi podies comprar plats cuinats (el concepte de plat aquí és relatiu... seria més aviat palets/pinchos o porcions)). Segon, hi veia fruites, verdures, carns i peixos que per una banda m'eren desconeguts i estranys, i per una altra estaven presentats o preparats de maneres que em resultaven inidentificables. Un mercat d'una autèntica ciutat fujintao.
La foto que us penjo a continuació és del final del mercat, i és que el problema que vaig tenir és que degut a l'hora que era, gairebé no hi havia gent caminant pel mercat, i sense comprar res no vaig voler/poder fer fotografies descarades davant la cara dels mateixos comerciants i la seva "fauna" ;)



Però va ser en sortir del mercat quan em vaig donar compte de que m'havia desviat molt del meu camí original, i vaig decidir fer una volta (bastant gran) per no repetir recorregut. Llavors vaig passar per un carrer molt gran amb botigues a banda i banda, Xikang Lu penso que era, i en un punt les botigues es transformaven amb fujintaos al carrer exercint el top manta. Lo graciós va ser quan en un moment, va sortir un fujintao corrent i cridant i tots els altres van agafar les mantes i -en un pliz- van desaparèixer. La causa òbviament era la pol.li al final del carrer, que ja n'havien pillat -almenys alguns-.







Però la volta tant gran que vaig fer va donar els seus fruits. Després de caminar diria que més d'una hora pel carrer infinitament mega gran:



Vaig trobar el meu primer trofeu:



jajajaja. Després vaig passar per un edifici on hi havia molts fujintaos joves i mega guais (vull dir mega mega guais) i si mai no hagués estat a Japó, hauria dit que allò era una disco de varios pisos... però bé, aquest és un tema que si les coses es desenvolupen com és degut, pròximament escriure amb relació al mateix ;)

Just passat aquell edifici vaig trobar el que era el meu trofeu per tant esforç.
Tants dies buscant un temple i finalment el vaig trobar.
Però allò era molt més que un temple, allò era amb el que tot otaku ha somiat tantes vegades.

AQUESTA VA SER LA MEVA GRAN RECOMPENSA:










MWHAHAHAHA

Una cop havent vist l'escola típica asiàtica, ja estava més que satisfet del meu dia, però seguint la meva ruta cap al temple vaig aturar-me a sopar, moolt tard però al lloc encertat!



Allà hi havia una colla de fujins viejos tajas, o sigui que em vaig unir momentàniament a la festa, ja que es l'únic format que hi ha per la pijio (cerveza)!!



I em va arribar la carn de porc: boníssima i per tornar-hi ;)




I finalment vaig resoldre el quest oficialment i legalment!!!!



(però al meu estil, és a dir, a misses dites, sense ningú pel carrer i tot a les fosques, i un pel contentillo ;)




PS: i per fi ja acabo aquest post infinit, amb fotos adicionals i extres de la meva caminata tajilla de retorn cap al metro, la última és amb sorpresa ;) (els actors malos i gayes no els queda altra que reciclar-se al continent asiàtic oooooooooohhhhhhhhh (aquest comentari ha estat dolent?









4 comentaris:

jaume ha dit...

Així, així, aportant contingut!

El que m'estranya es que en veure't sol, de nit i estranger mig taja no et robessin fins el pèl de les celles!

Deu ser cosa de la poli, que acolloneix més que els propis maleantes!

Felicitats per la descoberta del prison breack! Ara només falta saber quina peli és! (o es una altra sèrie?)

Carles ha dit...

Cerni tio! Téns uns cullons inpressionants, jaja! No sé com devia ser a la realitat, però les fotos que ensenyes dels carrerons són duríssimes!
La foto de l'institut és brutal. L'edifici sembla literalment tret d'alguna sèrie d'anime.
Evidentment, enhorabona per trobar el primer temple no comercial. Ara només falta que arribis a veure'n un d'obert per entrar-hi ;)
M'imagino que al Scofield no li ha quedat més remei que "prostituir-se". Normal, com a actor no val gaire i ja ha passat el seu moment, que va ser la 1a Temporada de Prison Break :D
Amb quina nova aventura ens sorprendràs?

Kerni ha dit...

jajaja

James, pots estar tranquil, de fet, jo puc estar tranquil, perquè aquí a Xina el risc de que et passi algo rotllo atrac, atac, assassinat és altament poc probable (tot ara i que no vull posar a prova la llei de Murphy...) ara mhe canviat d'alberg, i si tinc temps faré un mini post reportatge sobre el nou barri... i bueno... és dels xungos xungos xungos, per dir algo, les hookers tenen una quota de més del 40% de plantes baixes/aparadors del carrer ;) iiiihaaaaaa!!!! i l'scofield aquí penso que està de campanya publicitaria amb la xina/japo, ni pelis li deixen fer ara!!! jejee

Litus, jaja ja veus que la penya aquí respecta, més aviat tenen por del govern diria jeje l'edifici sí tio! em fa pensar molt en gto, pero pq es la que tinc mes fresca :) jejeje efectivament, el pobre MICHAEL, tot i agrada molt a les nenes s'ha enfonsat amb la 2a i la 3a... i veurem la 4a... hohoho

lo que no entenc es com les noies poden anar boges pel gorilla del seu germà!!! poq senyorrrr!!! no porfavorrrr!!!!

jaume ha dit...

Si estas en una zona d'aquestes tant xungues... potser podries contactar amb alguna triada per a establir contactes al pais...*GRIN*

Ups, no, volia dir... el pobre de la sèrie no ha sabut parar, i la sèrie (x mi abans d'acabar la 1a temporada hi tot) fa un tuf de resclosit i de repetetetició que no s'aguanta!